"Un poeta debe ser hombre de sensibilidad o de
inspiración. El primero tiene una comprensión dispuesta, el segundo está
poseído. (...)
y puesto que el poeta debe procurar a través de
la imitación el placer que suscitan el temor y la compasión, está claro que
este efecto debe conseguirse por medio de la acción misma".
Aristóteles
Poética
i és que el teatre és una successió d'emocions que ens fan esclatar. a plorar, a riure. de vegades fins i tot al mateix temps. esclatar, explotar, sortir de nosaltres mateixos i veure el món des de fora...
o des de dins.
amb el teatre els actors gaudim molt, però també patim. moltíssim. i quin patiment! el teatre treu totes les coses que tenim i no recordàvem, coses que ens fan créixer o sentir-nos insignificants. bombes com a bales, llàgrimes com a gotes d'àcid. silencis com a insults.
el teatre és vida
el teatre és mort.
però només uns pocs afortunats ressusciten
i tornen al món real.
No hay comentarios:
Publicar un comentario